ATRIBUCIONS
Les Atribucions Professionals dels Enginyers Tècnics Industrials, venen regulades per la Llei 12/1986 d'1 d'abril que, al seu primer article, diu que els enginyers tècnics "[...] tindran plenitud de facultats i atribucions en l'exercici de la seva professió dintre de l'àmbit de la seva respectiva especialitat tècnica [...]".
Al regular les atribucions professionals de tots els enginyers tècnics, en el nostre cas ho fa a l'especialitat tècnica, és a dir: INDUSTRIAL. Reiterant l'anomenat concepte d'especialitat tècnica professional, al segon article de la Llei diu que les atribucions professionals, són:
- La redacció i signatura de projecte que tinguin per objecte la construcció, reforma, reparació, conservació, demolició, fabricació, instal·lació, muntatge o explotació de béns mobles o immobles, en els seus respectius casos, tant amb caràcter principal com accessori, sempre que estiguin compresos per la seva naturalesa i característiques en la tècnica pròpia de cada titulació.
- La direcció de les activitats, objecte dels projectes a què es refereix l'apartat anterior, inclús quan els projectes hagueren estat elaborats per un tercer.
- La realització de mesures, càlculs, valoracions, taxacions, peritacions, estudis, informes i altres treballs anàlegs.
- L'exercici de la docència en els seus diversos graus en els casos i termes previstos a la normativa corresponent i, en particular, conforme al disposat a la Llei Orgànica 11/1983, de 25 d'agost, de reforma Universitària i llei 37/1977 de 23 de maig.
- La direcció de tota classe d'indústries o explotacions i l'exercici, en general respecte d'elles, de les activitats a què es refereixen els apartats anteriors.
La Llei 12/1986 disposa, en la seva Disposició Final Primera, conforme al Punt 2, el Govern modificà les especialitats acadèmiques que, de forma provisional, foren tractades a la redacció del text (les que detalla el Decret 148/1969).
Es va concretar amb els R.D. 1.497/1987 de 27 de novembre i 1267/1994 de 10 de juny, que van establir les directrius generals dels Plans d'Estudis i el Catàleg Oficial de Títols Universitaris Espanyols derogant, en conseqüència i de facto, el Decreto 148/1969).
En aquest catàleg figuren els títols acadèmics de la família de l'Enginyeria Tècnica Industrial, que són:
- Enginyer/a Tècnic/a Industrial en Electricitat.
- Enginyer/a Tècnic/a Industrial en Electrònica Industrial.
- Enginyer/a Tècnic/a Industrial en Mecànica.
- Enginyer/a Tècnic/a Industrial en Química Industrial.
- Enginyer/a Tècnic/a Industrial en Tèxtil.
Aquestes cinc titulacions acadèmiques són les que permeten l'accés a la PROFESSIÓ d'ENGINYER TÈCNIC INDUSTRIAL, a la que afecta la Llei d'Atribucions.
El R.D. 1954/1994 de 30 de setembre, homologa a aquests títols acadèmics tots els anteriors (incloent-hi, per tant, els que defineix el Decreto 148/1969)
Amb posterioritat, l'any 2004 i per mandat estatutari, a les dites titulacions se'ls va afegir, amb determinades limitacions, la titulació acadèmica d'Enginyer Tècnic en Disseny Industrial.
El tercer punt de la mencionada Disposició final de la Llei d'Atribucions encarrega a una futura Llei d'Ordenació de l'Edificació la regulació d'aquestes, en matèria d'Edificació.
Aquest mandat fou complimentat en promulgar-ne la Llei 38/1999 de 5 de novembre, d'Ordenació de l'Edificació.
La L.O.E. defineix tres grups d'edificacions (A, B, i C), i assigna atribucions als ENGINYERS TÈCNICS INDUSTRIALS per intervenir als edificis inclosos en els grups B i C, en tota la seva extensió, com projectistes d'edificació o directors d'obra, i reitera la necessitat de la seva intervenció com projectistes en els projectes complementaris de tots els grups.
Aquestes dues lleis defineixen i donen suport a, a modes genèric i ampli, les competències dels ENGINYERS TÈCNICS INDUSTRIALS. Això no obstant, els seus mandats són d'aplicació d'una extensa i àmplia gamma de Normatives Tècnic Legals derivades de la Llei 21/1992 d'Indústria, en matèria de qualitat, medi ambient i seguretat industrial, els continguts en qualsevol de les fases de disseny, projecció, execució, posada en marxa o manteniment, descansen en les atribucions dels ENGINYERS TÈCNICS INDUSTRIALS.
Dites competències atorguen facultats per elaborar, per encàrrec dels clients i usuaris, documentacions tècniques del més ampli espectre comercial-econòmic-industrial, que justifiquen davant les administracions la viabilitat tècnica a l'hora de sol·licitar llicències d'obra o de posada en marxa d'activitats que l'autorització s'hagi de contemplar normes i reglaments legals de l'entorn tècnic industrial.
Així, a nivell pràctic i evident, la nostra professió actua com "tècnic/a competent" en disposicions reglamentàries que regulen tecnològicament àrees com:
- Aigua, gas, electricitat.
- Xarxes i infraestructures de comunicació i domòtica.
- Automòbils, aparells d'elevació i manutenció.
- Centrals Elèctriques, Subestacions i CC.TT.
- Generació, transport i transformació energètica.
- Instal·lacions per a Baixa Tensió.
- Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis.
- Policia d'Espectacles i Activitats Recreatives.
- Activitats Molestes, Insalubres i Perilloses.
- Seguretat contra Incendis.
- Aparells a Pressió.
- Seguretat en Màquines. Calor, fred i combustible.
- Seguretat i Salut.
- Ordenances Municipals de caràcter mediambiental o urbanístic.
LES ATRIBUCIONS EN LA LLEI 38/1999 DE 5 NOVEMBRE
La regulació de les intervencions professionals dels tècnics facultatius en el procés d'edificació en la Llei d'Ordenació de l'Edificació ve ordenada pel mandat establert en la Disposició Final Primera. Punt 3. De la Llei 12/1986 d'Atribucions Professionals dels Enginyers tècnics i Arquitectes Tècnics.
A aquests efectes se segueix les Directives europees de necessària implantació en el Cos legislatiu espanyol, assimilant el concepte de 'projecte' com conjunt de 'projectes parcials' o 'projectes complementaris'.
En ordre a l'activitat professional dels Enginyers Tècnics Industrials, cal dir que tal com va succeir amb la Llei d'Atribucions, regula la intervenció dels mateixos quant a competències en edificació i, molt important, no entra a restringir cap de les competències que tenen en altres àrees o tecnologies específiques.
La L.O.E. estableix tres grups d'edificis:
a) Administratiu, Sanitari, religiós, residencial, docent i cultural.
b) Aeronàutic, Agropecuari, de l'energia, de la hidràulica, miner, de telecomunicacions, del transport terrestre, marítim, fluvial i aeri, forestal, industrial, naval, de sanejament i higiene i, accessori a les obres d'enginyeria i la seva explotació.
c) Totes les altres edificacions que els usos no estiguin relacionats amb els grups anteriors.
En els seus mandats, la L.O.E. exclou als Enginyers Tècnics Industrials de la realització de projectes edificatius del Grup a) pels que únicament habilita als Arquitectes.
Però, d'altra banda, aquesta Llei habilita als Enginyers Tècnics Industrials per a formular projectes edificatius dels Grups b) i c).
Un concepte que la Llei estableix categòricament és que el projecte es completarà necessàriament mitjançant projectes parcials sobre les instal·lacions de l'edifici, havent de mantenir-ne la coordinació entre els respectius autors, assumint cadascun la titularitat del seu projecte. També especifica, pels projectes de tots els grups, respecte dels elements complementaris, intervindran altres tècnics subscrivint els treballs per ells desenvolupats, sent preceptiva tal intervenció quan així ho estableixi la disposició legal que reguli el sector de l'activitat de què es tracti.
Així doncs, els Enginyers Tècnics Industrials estan plenament autoritzats per executar Projectes d'edificació dels Grups b) i c).
I, a més a més, duran a terme els Projectes tècnics complementaris de tots els grups pels quals estan habilitats actualment al marge de la L.O.E. (cas dels projectes d'electricitat, calefacció, fontaneria, aparell elevadors, etc. intervenció que estableix, per ex. el R.E.B.T., el R.I.T.E., la NBE-CPI, la NBE-CA,...).
Com idea final, reiterem que AQUESTA LLEI MARCA LES ATRIBUCIONS DELS ENGINYERS TÈCNICS INDUSTRIALS QUANT A LES MATÈRIES DE CONSTRUCCIÓ O EDIFICACIÓ, ÚNICAMENT.
Amb la darrera reforma universitària es regula les condicions dels plans d'estudi i les competències de les titulacions que faciliten l'accés a totes les especialitats professionals d'enginyeria tècnica emparades a la llei 12/1986 de l'1 d'abril, la seva aplicació pels GRADUATS de la branca industrial de l'enginyeria amb possibilitat d'ingressar als Col·legis i exercir la professió, es regula amb l'ordre CIN/351/2009 que, al peu de la lletra, eludeix als requisits per a la verificació dels títols universitaris oficials que habiliten per a l'exercici de la professió d'enginyer tècnic industrial.
Malgrat tot, el tema de les atribucions està poc definit i hi ha molta jurisprudència. Si tens algun dubte posa't en contacte amb nosaltres.